Tot el poder pels soviets !!!: 2013

L'ascens d'Stalin al poder

La mort de Lenin al gener de 1924 va suposar la pèrdua del líder de la revolució i l'entrada en un periode de disputes per succeïr-lo en el càrrec. Stalin i Trotski seran els principals candidats, i representaran models contraposats tant en matèria econòmica com política.
Stalin posarà en marxa uns ambiciosos plans econòmics per insdustrialitzar i modernitzar el país que tindrà uns grans costos socials. Alhora, erradicarà de diferents fórmules qualsevol expressió de dissidència política o social.

Testament de Lenin (taquigrafiat per M.V. entre el 22 de desembre de 1922 i el 4 de gener de 1923)

Funeral de Lenin (gener de 1924)

Iósif Vissariónovitx Djugaixvili, Stalin (Gori, Georgia, Imperi Rus,1878 - Moscou, URSS, 1953)

Lev Davídovitx Bronstein, Trotski (Iànovka,Ucraïna,Imperi Rus, 1879 - Coyoacan, Mèxic 1940)

Fragment final de la pel·lícula Burnt by the sun (Nikita Mikhalkov, 1994)

Desenvolupament industrial de l'URSS durant la NEP i els Plans Quinquenals

Cartell propagandístic del Primer Pla Quinquenal (1928-1933)

La tasca del Pla Quinquennal és [...] transformar la URSS d’un país agrícola i dèbil, que depèn dels capitalistes, en un país industrial i potent, perfectament independent dels capricis del capitalisme mundial [...]. Quin és l’objectiu essencial del Pla Quinquennal? És la indústria pesant i el seu pivot: les construccions mecàniques. Perquè només la indústria pesant pot reconstruir i redreçar el conjunt de la indústria, els transport i l’agricultura.

Fragment d'un discurs de Iosif Stalin sobre el Primer Pla Quinquenal (gener de 1933)

Protesta de Kulaks per la col·lectivització de la terra

Stalin va decidir el 1928 la liquidació del kulak com a classe i la col·lectivització dels camperols pobres i de nivell mitjà. Els kulaks es van resistir i es va entaular una lluita ferotge. Durant l’hivern de 1929-1930, la sisena part del món va patir una veritable guerra civil. Centenars de milers de famílies van ser desposseïdes dels seus béns i desterrades al nord. Als pobles, els que s’hi quedaven s’adherien en massa als kolkhozos, però abans sacrificaven els animals en lloc de cedir-los a les granges col·lectives [...]. No s’inscrivien als kolkhozos per voluntat pròpia, sinó forçats per una intensíssima pressió econòmica i administrativa.

Allà on es produïa alguna vacil·lació, s’hi enviava la tropa, juntament amb agitadors. Hi va haver centenars de petites revoltes, molt més greus al Caucas i a Sibèria.

Més del 60% de les famílies camperoles actualment estan agrupades en kolkhozos. A les regions més productives no queden, per dir-ho així, explotacions individuals. Aquests kolkhozos majoritàriament són artels, és a dir, associacions solament dels mitjans de producció: la terra, les eines, els animals de càrrega i de tir i la mà d’obra són posats en comú i cada família conserva la casa i el clos que tenia.

Fragment de Six ans à Moscou (Georges Luciani, 1937)

	1913	1928	1932	1940
Població total	170.900.000	150.500.000	163.000.000	170.600.000
Agricultura: Superfície conreada (en milions d’hectàrees)	-	113	130	150
Agricultura: Cereals (en milions de quintars)	687	733	689	779
Indústria: Carbó (en milions de tones)	35,9	36,4	64,9	165,9
Indústria: Petroli (en milions de tones)	9,2	11,6	21,4	31,1
Indústria: Acer (en milions de tones)	4,6	4,3	5,9	18,3
Indústria: Teixits de cotó (en milers de milions de metres quadrats)	-	2,6	2,6	3,9
Indústria: Teixits de llana (en milers de milions de metres quadrats)	-	0,08	0,08	0,11
Indústria: Camions (en unitats)	-	700	23.700	145.000
Comerç: Exportacions (en milions de rubles)	1.520	621	451	240
Comerç: Saldo de la balança comercial	+ 146	- 120	- 101	- 5

Treballadors en un gulag

Nombre de persones empresonades als gulags soviètics
Any	Presoners
1934	510.307
1935	965.742
1936	1.296.494
1937	1.196.369
1938	1.881.570
1939	1.672.438
1940	1.659.992
1941	1.929.729

El període postrevolucionari i l'URSS

Tot i el triomf bolxevic en la revolució d'octubre, la inestabilitat política va seguir durant els anys següents.Un cop finalitzada la guerra amb Alemanya en el Tractat de Brest-Litovsk, l'exèrcit Roig dirigit per L. Trotski va haver de fer front a la guerra civil i la guerra contra les potències capitalistes. Alhora, el poble rus patia les greus dificultats de l'economia soviètica. Al comunisme de guerra li va seguir la Nova Política Econòmica (NEP) ideada per Lenin.

Resultats de les eleccions a l’Assemblea Constituent (novembre de 1917):

SR: 40% (419 escons)

Partit Bolxevic: 24% (168 escons)

SRI: 10% (40 escons)

Partit Menxevic: 3% (16 escons)

KDT: 7% (17 escons)

Altres grups nacionalistes: 16% (90 escons)

Territoris perduts amb el Tractat de Brest-Litovsk (març de 1918)

Cartell del Congrés de la la III Internacional Comunista o Kominter

Les 21 condicions de la III Internacional Comunista o Komintern (Moscou, juliol-agost de 1920)

Cal un canvi total en la política del govern. En primer lloc, els obrers i els camperols necessiten llibertat. No volen viure segons els decrets bolxevics, sinó decidir ells mateixos el seu propi destí. Exigim en ferm i organitzadament l’alliberament de tots els detinguts obrers socialistes i independents, l’aixecament de la llei marcial, la llibertat d’expressió, de premsa i de reunió per a tots els treballadors, noves eleccions lliures dels consells de fàbriques, sindicats i soviets [...].

Extracte del manifest redactat durant les vagues de Petrograd de febrer de 1921 amb el suport de menxevics, socialistes revolucionaris i anarquistes

Davant dels fets i que els actuals soviets no reflecteixen la voluntat dels obrers i dels camperols, han de ser votats de seguida i novament amb prèvia propaganda lliure. Llibertat d’expressió per als obrers, camperols, anarquistes i socialistes revolucionaris d’esquerres, llibertat de reunió per als sindicats i associacions camperoles, alliberament dels presoners dels partits polítics socialistes i dels obrers, camperols i soldats [...].

Extracte de les peticions realitzades al govern durant la revolta de Kronstad de 1921

Desenvolupament de la Guerra Civil Russa (1918-1921)

Discurs de V.I.Lenin sobre els Soviets.

	1913	1921	1924	1926
Producció industrial (milions de rubles)	10.251	1.410	4.660	11.083
Carbó (milions de tones)	29,0	8,9	16,1	27,6
Electricitat (milions de quilowatts per hora)	1.945	520	1.562	3.508
Lingots de ferro (milers de tones)	4.216	116	755	2.441
Acer (milers de tones)	4.231	183	1.140	3.141
Superfície conreada (milions d’hectàrees)	150	90,3	98,1	110,3
Collita de cereals (milers de tones)	80,1	37,6	51,4	76,8

Evolució de l'economia russa entre 1913 i 1927

La revolució d'octubre de 1917

Al llarg dels set mesos que transcorren entre febrer i octubre, en la societat russa coexisteixen diferents tipus de dinàmiques revolucionàries: una revolució llibertària a les ciutats, una revolució de les nacionalitats a la perifèria i una revolució camperola al camp. Són tres moviments que les forces bolxevics, a partir d'octubre, unificaran per a la creació i construcció del Nou Estat, l'Estat Socialista

Lenin a la Fàbrica Putilov al maig de 1917 (L. Brodski, 1929)

Tesis d'Abril (V.I. Lenin, abril de 1917)

Carta de Lenin al Comitè Central del POSD de Rússia (setembre de 1917)

El govern provisional ha estat deposat. El poder de l'Estat ha passat a mans de l'òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd , el Comitè Militar Revolucionari, que encapçala al proletariat i a la guarnició de Petrograd.
La causa per la qual va lluitar el poble: l'oferiment inmediat d'una pau democràtica, l'abolició de la propietat terratinent sobre la terra, el control obrer sobre la producció i la creació d'un govern soviètic, aquesta causa està assegurada

Visca la revolució dels obrers, soldats i camperols!

Manifest del Comitè Militar Revolucionari al poble rus (10 del matí del 25 d'octubre de 1917)

Assalt al Palau d'Hivern de Petrograd (26 d'octubre de 1917)

La revolució de febrer de 1917

A mitjans de febrer de 1917 (març en el calendari occidental) el descontentament popular per la situació econòmica i les contínues derrotes en la guerra es tradueix en un seguit de vagues obreres i manifestacions a les ciutats, i amotinaments i desercions al front. Els obrers recuperen l'organ de representació nascut en la revolució de 1905: el Soviet, agrupació d'obrers, camperols i soldats revolucionaris.

Manifestació de dones a Petrograd sota el lema "Pa i Pau" (23 de febrer de 1917)

Manifestació dels soldats de la Guarnició de Petrograd (febrer de 1917)

Ruski vení a veurem al matí i em llegí la llarguíssima conversació per cable directa que tingué amb Rodzianco. Segons aquesta, la situació era que a Petrograd qualsevol ministre de la Duma mancava de poder per exercir qualsevol cosa, donat que tenia que lluitar contra el Partit Socialdemocrata, representat pel comitè de treballadors. S'exigeix la meva abdicació. (...) En esència el que diuen és que per salvar a Rússia i mantenir en calma l'exèrcit al front, cal donar aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general han enviat el borrador d'una proclama. Per la tarda van arribar de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb qui discutí l'assumpte i a qui vaig fer entrega de la proclama firmada i corregida. A la una de la matinada del dia 16, vaig abandonar Pskov amb el cor destrossat degut a tot l'esdevingut. Al meu voltant només hi ha traïció, covardia i engany.

Fragment del diari personal de Nicolau II després de la seva abdicació

Ciutadans de l’Estat rus:

S’ha produït un gran esdeveniment. L’Antic Règim ha estat enderrocat gràcies al poderós impuls del poble rus. Ha nascut una Rússia lliure i nova. Aquest gran enderrocament ve a coronar nombrosos anys de lluita.

Unànimement, l’entusiasme revolucionari del poble i la determinació de la Duma de l’Estat han constituït de mutu acord el govern provisional [...].

El govern creu que l’esperit patriòtic manifestat durant la lluita contra l’Antic Règim inspirarà els nostres valents soldats al camp de batalla. Per la seva banda, el govern farà tot el que podrà per subministrar a l’exèrcit tot allò necessari per conduir la guerra a un final victoriós. El govern considerarà com a sagrades les aliances que ens lliguen a les altres potències [...].

Paral·lelament a les mesures que es prenguin per a defensar el país de l’enemic exterior, el govern considerarà un deure essencial permetre que s’expressi la voluntat popular pel que fa referència a l’elecció d’un règim polític i convocarà l’Assemblea Constituent en el termini més breu possible sobre la base del sufragi universal, directe, igual i secret [...].

L’Assemblea Constituent promulgarà les lleis fonamentals que garanteixin els drets inalienables del país a la justícia, a la llibertat i a la igualtat.

Primera Declaració del Govern Provisional, 6 de març de 1917

A la guarnició de la Regió Militar de Petrograd, a tots els soldats de la guàrdia, l'exèrcit, l'artilleria i la flota, per el seu immediat i exacte compliment, i a tots els obrers de Petrograd per la seva informació.
El Soviet de Diputats Obrers i Soldats ha decretat:

1. S'haurà d'escollir comitès immediatament en totes les companyies, batallons, regiments, parcs, bateries, esquadrons i unitats individuals de les diferents formacions dels consells militars, així com en els vaixells de la marina, fent-se així entre els representants electes dels soldats rassos de les unitats anteriorment citades.
2. Totes les unitats de tropa que encara no hagin escollit als seus representants hauran d'escollir un per companyia. Aquests representants hauran de comparèixer, amb confirmació escrita, a l'edifici de la Duma de l'Estat a les 10.00 del matí el 2 de març.
3. En qualsevol acció política, les unitats militars estaran subordinades al Soviet de Diputats Obrers i Soldats i als comitès del mateix.
4. Les ordres de la Comissió Militar de la Duma de l'Estat hauran de ser obeïdes, a excepció d'aquells casos en els quals es contradiguin les ordres i decrets del Soviet de Diputats Obrers i Soldats.
5. Qualsevol tipus d'armes: rifles, metralladores, carros blindats o altres, hauran de ser posats a disposició dels comitès de companyia i comitès de batalló, quedant sota el control d'aquests, no havent de ser, en cap cas, entregats als oficials, ni sota exigència.
6. Estan de servei i en el compliment de responsabilitats militars, els soldats hauran d'observar la més estricta disciplina militar, però quan es trobin fora de servei, en les seves vides polítiques, civils i privades, els soldats gaudiran absolutament i totalment dels mateixos drets que qualsevol ciutadà. En particular, queden abolides la posició de ferms i la salutació obligatòria quan no s'està de servei.
7. Així mateix, es suprimeix l'haver de dirigir-se als oficial pels seus títols honoraris (“Sa Excel·lència", "Senyoria", etc.) i aquests són reemplaçats per les següents fórmules: "Senyor General", "Senyor Coronel", etcètera.

Queda prohibit que algú d'un rang superior es dirigeixi als soldats de manera ofensiva i, en especial, que es dirigeixi als soldats utilitzant "ty" (tu) i qualsevol incompliment d'aquesta disposició, així com qualsevol desavinença entre oficials i soldats ha de ser denunciada por aquests s últims davant dels comitès de la companyia.

Ordre número 1 del Soviet de Diputats Soldats i Obrers de Petrograd (15 de març de 1917)

Soviet de Petrograd, 1917

Rússia en la Primera Guerra Mundial

El 29 de juliol de de 1914, un dia després de la declaració de guerra de l'Imperi Austro-Húngar a Sèrbia, l'exèrcit rus comença a mobilitzar-se. L'1 d'agost, l'Imperi Alemany declarava la guerra a Rússia, i el 6 d'agost ho feia L'Austro-Húngar.

La Duma al complet donava recolzament al Tsar. El poble ho recolzava envogit pel fervor nacionalista. Enmig d'aquesta eufòria generalitzada, només els social-demòcrates (Bolxevics i Menxevics) s'oposen a la guerra. Des de l'exili, Lenin titlla la guerra de imperialista i al servei de les classes dominants, però al mateix temps, comprendrà les possibilitats revolucionàries de la guerra com a accelerador de la història.

La deficient equipació de l'exèrcit rus, la debilitat del règim, la situació econòmica del país i la precària xarxa de comunicacions farà evident la incapacitat de l'exèrcit imperial rus per fer front a la màquina de guerra alemana de Guillem II.

Desenvolupament de la I Guerra Mundial

Presoners russos després de la batalla de Tannenberg (30 d'agost de 1914)

Soldats russos sota un atac amb gasos tòxics

Durant la retirada de Galítzia, el generalíssim transmeté la següent ordre secreta: “Assotar els soldats que deserten o cometen qualssevulla altres delictes.” Pireiko, un soldat, conta: “Començar a assotar els soldats per la més insignificant falta, com era, per exemple, l’allunyar-se del regiment per algunes hores sense permís; altres vegades es veia que assotaven senzillament per a alçar la moral bèl·lica a força de fuetades.” Ja el 17 de setembre de 1915, apuntava Kuropatkin invocant el testimoni de Gutxkov: “Els soldats partiren a la guerra plens d’entusiasme; ara estan cansats i les constants retirades els han fet perdre la fe en la victòria.” Era, si fa o no fa, pels mateixos dies en què el ministre de l’Interior, parlant dels trenta mil soldats convalescents hospitalitzats a Moscou, deia: “Són un colla de revoltosos que no coneixen la disciplina, escandalitzen, es barallen amb els guàrdies (no fa molt que un guàrdia fou mort per ells), lliberten per la força els detinguts, etcètera. És evident que si sorgeixen desordres, aquestes hordes se sumaran a la multitud.” El soldat Pireiko, a qui citàvem més amunt, escriu en els seus Records: “Tothom, sense excepció, concentrava el seu interès en la pau: allò que menys li interessava a l’exèrcit era saber qui en sortiria vencedor i quina classe de pau segellaria hom. L’exèrcit necessitava, volia la pau tant sí com no, perquè estava cansat ja de la guerra.”

Memòries del soldat Pireiko, citat per L.Trotski a Història de la Revolució Russa

	Índex de preus	Salaris obrers
1913	100	21
1914	101	22,7
1915	130	21-24
1916	203	22-25
1917	673	21,2

Citat a M. Ferro La revolution de 1917

La revolució de 1905

Durant les dècades precedents al canvi de segle, van penetrar a Rússia tot un seguit d'idees polítiques revolucionàries com el marxisme i l'anarquisme. Tot i això, aquestes només arribaven i eren difoses entre l'anomenada "inteligentsia". Tot i el malestar entre les classes populars, aquestes mantenien una actitud de súbdit i d'obediència al poder. El desastre de 1905 serà una data clau, tant per les classes populars, com pels ideòlegs polítics revolucionaris.

Senyor!

Nosaltres, treballadors de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills i els nostres pares vells invàlids i sense recursos, venim davant teu, oh Tsar!, per sol·licitar-te justícia i comprensió. Som a la misèria, oprimits i tractats com esclaus que han de suportar pacientment la seva amarga sort i callar.

Fins ara ho hem suportat, però cada cop sentim amb més claredat la misèria, l’absència de drets i la ignorància fruit del despotisme i l’arbitrarietat. Senyor, hem arribat al límit de la nostra paciència. Preferim morir que perllongar aquests sofriments insuportables. Hem deixat la feina i hem declarat als amos el nostre propòsit de no reintegrar-nos-hi fins que no siguin satisfetes les nostres demandes.

Demanem poques coses. La nostra primera petició és que els amos examinin amb nosaltres les nostres reivindicacions. Això ha estat refusat [...].

També han considerat il·legal el nostre desig de disminuir l’horari de feina fins a vuit hores diàries, de convenir el salari [...], que es millorin les condicions de treball. Segons els amos, tot això és il·legal [...].

Senyor!, [...] això és conforme amb les lleis divines en virtut de les quals governes? Per això ens hem congregat prop dels murs del teu palau. No defugis protegir el teu poble. Treu-lo de la tomba de l’arbitrarietat, de la misèria i de la ignorància.

Oh Tsar!, som més de 300.000 éssers humans, però ho som només per l’aparença, perquè en la realitat no tenim cap dret humà [...]. Rússia és molt extensa i les seves necessitats són massa nombroses perquè pugui ser dirigida per un govern compost solament per buròcrates. És del tot necessari que el poble hi participi, perquè només ell sap quines són les seves necessitats [...]

Ordena immediatament convocar els representants de totes les classes i ordres del poble rus. Permet, doncs, que s’elegeixi una Assemblea Constituent sobre la base del sufragi universal, secret i igual. És la nostra petició més important [...].

Demandes dels obrers al Tsar (Diumenge sagnant, gener de 1905)

Pintura i litografia del Diumenge sagnant (gener de 1905)

Milers d’obrers (gent no socialdemòcrata sinó creients, súbdits lleials), dirigits per un rector anomenat Gapon, aflueixen de totes bandes de la ciutat vers el centre de la capital, a la plaça del Palau d’Hivern, per a lliurar una petició al tsar. Els obrers duien icones; el seu cap d’aleshores, Gapon, s’havia dirigit al tsar per escrit, garantint-li la seguretat personal i pregant-li que es presentés davant del poble.

Es cridà a les tropes. Ulans i cosacs es llençaren sobre la multitud amb el sable desembeinat, metrallaren els inermes obrers que, agenollats, suplicaven als cosacs que se’ls permetés veure al tsar. Segons els informes policíacs, hi hagué més d’un miler de morts i de dos milers de ferits. La indignació dels obrers era indescriptible. Tal és, en els seus trets generals, el quadro del 22 de gener de 1905, del “Diumenge Sangós”.

(...)

No obstant, el panorama canvià per complet en el curs d’uns mesos. Els centenars de socialdemòcrates revolucionaris es transformaren “de sobte” en milers, els milers es convertiren en caps de dos o tres milions de proletaris. La lluita proletària suscità una gran efervescència que, en part, fou un moviment revolucionari, en el si d’una massa camperola de cinquanta a cent milions de persones; el moviment camperol repercutí en l’exèrcit i hi provocà insurreccions de soldats, xocs armats d’una part de l’exèrcit contra altra. Així, doncs, un país enorme, de 130.000.000 habitants, s’aixecà, es llençà a la revolució; així, doncs, la Rússia ensopida es convertí en la Rússia del proletariat revolucionari i del poble revolucionari.

Informe de la Revolució de 1905, V.I. Lenin (Gener de 1917)

Fragment del film El acorazado Potemkin (S. Eisenstein, 1925) sobre els fets del cuirassat Potemkin el 22 de juny de 1905

La Rússia dels Tsars

Abans de començar amb el primer apartat de la Unitat Didàctica llegeix la Guia d'Aprenentatge per tal de conèixer el desenvolupament del tema i les tasques a realialitzar!

Rússia, fins els esdeveniments que treballarem en aquesta unitat, havia estat governada de forma autocràtica per la dinastia Romanov des del segle S.XVII. L'últim Tsar va ser Nicolau II. A principi del segle XX, Rússia era un imperi inmens format per una multitud d'etnies i nacionalitats. Abans, però, de conèixer com i per què es va acabar aquesta dinastia ens endinsarem en conèixer les característiques principals de Rússia, tant polítiques, com econòmiques i socials.

Mapa 1:Expansió de l'imperi rus

Grups ètnics i nacionalitats a l'Imperi Rus a principi del segle XX

Gravació de la cerimònia de coronació del Tsar Nicolau II (1894)

Aquesta corona visible és el símbol de la corona invisible que Nostre Senyor Jesucrist t'otorga com a cap i senyor de totes les Russies, acompanyada de la seva benedicció, al entregarte el poder sobirà i suprem sobre tot el teu poble (Fragment del discurs de l'arquebisbe metropolità de Moscú en la cerimonia de coronació del Tsar Nicolau II, 1894)

Fragment del discurs de l'arquebisbe metropolità de Moscú en la cerimonia de coronació del
Tsar Nicolau II, 1894