Benvolgut germà,
Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta,
em dirigeixo menys a l'emperador i a l'home, que al germà. I, a més, us escric
quasi des de l'altre món, trobant-me en espera d'una mort molt pròxima (...)
Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policíaca;
l'exèrcit de policies coneguts i secrets augmenta sense parar; les presons, els
llocs de deportació i les presons estan plenes; apart de dos-cents mil
criminals comuns, hi ha un número considerable de condemnats polítics entre els
quals existeixen ara multitud d'obrers. La censura amb les seves mesures
repressives ha arribat a un nivell major al dels pitjors moments dels anys que
van seguir al de 1840. Les persecucions religioses no foren mai tant freqüents
ni tant cruels com ho són ara, i cada vegada van essent més freqüent i més
cruels.
A les ciutats i en els centres industrials s'han concentrat les tropes, que
armades amb fusells s'han enviat contra el poble. En alguns punts ja s'han
produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seva crueltat
encara serà major.
El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble
agricultor, els cent milions d'homes sobre els quals es fonamenta la potència
de Rússia, tot i les despeses de l'Estat que creixen considerablement, o millor
dit, gràcies a aquest creixement del pressupost, s'empobreixen any rere any, de
manera que la fam ha arribat a ser l'estat normal, com igualment el descontent
de totes les classes i la seva hostilitat cap al govern.
L'autocràcia és una forma de govern que ha mort. Potser respongui encara a
les necessitats d'alguns pobles de l'Àfrica central, allunyats de la
resta del món, però no respon a les necessitats del poble rus cada dia més
culte, gràcies a la instrucció, que va essent cada vegada més general. Així és
que, per sostenir aquesta forma de govern i la ortodòxia lligada a ell, és
precís, com ara es fa, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància
policíaca més activa i severa que abans, els suplicis, les persecucions
religioses, la prohibició dels llibres i diaris, la deformació de l'educació, i
en general de tota classe d'actes de perversió i crueltat. Així han estat fins
aquí els actes del vostre regnat (...)
Lleó Tolstoi, 16 de gener de 1902
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.