Rússia en la Primera Guerra Mundial

El 29 de juliol de de 1914, un dia després de la declaració de guerra de l'Imperi Austro-Húngar a Sèrbia, l'exèrcit rus comença a mobilitzar-se. L'1 d'agost, l'Imperi Alemany declarava la guerra a Rússia, i el 6 d'agost ho feia L'Austro-Húngar. 

La Duma al complet donava recolzament al Tsar. El poble ho recolzava envogit pel fervor nacionalista. Enmig d'aquesta eufòria generalitzada, només els social-demòcrates (Bolxevics i Menxevics) s'oposen a la guerra. Des de l'exili, Lenin titlla la guerra de imperialista i al servei de les classes dominants, però al mateix temps, comprendrà les possibilitats revolucionàries de la guerra com a accelerador de la història.

La deficient equipació de l'exèrcit rus, la debilitat del règim, la situació econòmica del país i la precària xarxa de comunicacions farà evident la incapacitat de l'exèrcit imperial rus per fer front a la màquina de guerra alemana de Guillem II.

 

 
Desenvolupament de la I Guerra Mundial

 Presoners russos després de la batalla de Tannenberg (30 d'agost de 1914)

 Soldats russos sota un atac amb gasos tòxics

Durant la retirada de Galítzia, el generalíssim transmeté la següent ordre secreta: “Assotar els soldats que deserten o cometen qualssevulla altres delictes.” Pireiko, un soldat, conta: “Començar a assotar els soldats per la més insignificant falta, com era, per exemple, l’allunyar-se del regiment per algunes hores sense permís; altres vegades es veia que assotaven senzillament per a alçar la moral bèl·lica a força de fuetades.” Ja el 17 de setembre de 1915, apuntava Kuropatkin invocant el testimoni de Gutxkov: “Els soldats partiren a la guerra plens d’entusiasme; ara estan cansats i les constants retirades els han fet perdre la fe en la victòria.” Era, si fa o no fa, pels mateixos dies en què el ministre de l’Interior, parlant dels trenta mil soldats convalescents hospitalitzats a Moscou, deia: “Són un colla de revoltosos que no coneixen la disciplina, escandalitzen, es barallen amb els guàrdies (no fa molt que un guàrdia fou mort per ells), lliberten per la força els detinguts, etcètera. És evident que si sorgeixen desordres, aquestes hordes se sumaran a la multitud.” El soldat Pireiko, a qui citàvem més amunt, escriu en els seus Records: “Tothom, sense excepció, concentrava el seu interès en la pau: allò que menys li interessava a l’exèrcit era saber qui en sortiria vencedor i quina classe de pau segellaria hom. L’exèrcit necessitava, volia la pau tant sí com no, perquè estava cansat ja de la guerra.” 

Memòries del soldat Pireiko, citat per L.Trotski a Història de la Revolució Russa

	Índex de preus	Salaris obrers
1913	100	21
1914	101	22,7
1915	130	21-24
1916	203	22-25
1917	673	21,2

Citat a M. Ferro La revolution de 1917