Considero que l'alliberament dels serfs que ha estat sotmesa a consideració del Consell d'Estat és una qüestió vital per Rússia, del que dependrà el desenvolupament de la se força i potència en el futur. Estic segur de que tots vostès, senyors, estan tant convençuts com jo mateix dels beneficis i de la necessitat d'aquesta mesura. Estic convençut, a més a més, que aquesta matèria no pot posposar-se, pel que proposo que el Consell d'Estat la porti a terme dintre de la primera meitat del mes de febrer, per tal que pugui anunciar-se abans de que comenci el treball en el camp...
Fa ja quatre anys que s'ha vingut aplaçant i això
ha provocat pors per part dels propietaris i anticipacions indegudes
per part dels camperols. Qualsevol nova dilació podria resultar
desastrosa per l'Estat. Per part meva, no puc dissimular l'agradable
sorpresa que m'ha produït (i estic segur que també li ha produït a
vostès) el veure el bon sentit i la calma que el nostre poble ha
demostrat en tot aquest assumpte. Tot i que les aprensions de la
noblesa són fins a cert punt, explicables, donat que resulten
implicats els interessos materials de cada un d'ells, no oblido,
però, ni oblidaré mai que la iniciativa d'aquest projecte ha partit
de la mateixa noblesa i me sentit feliç de poder testimoniar-lo així
davant la posterioritat... Espero, senyors, que al estudiar els
projectes presentats al Consell d'Estat puguin comprovar que s'ha fet
tot el possible per assegurar la protecció dels interessos de la
noblesa: però si, encara així, creguessin vostès necessari
corregir o afegir algun treball realitzat, sàpiguen vostès que
estic disposat a escoltar les seves observacions: l'únic que els hi
demano és que no oblidin que la base de tot el nostre treball és la
millora de les condicions de vida dels camperols i una millora que no
es quedi només en paraules o sobre el paper, sino que sigui un fet
operatiu...
El meu pare tenia la ment contínuament ocupada per
la idea d'alliberar el serfs. En total simpatia amb aquesta idea, ja
al 1856, abans de la meva coronació, quan a Moscou vaig cridar
l'atenció dels dirigents de la noblesa de la província de Moscou
sobre la necessitat d'ocupar-se ells mateixos de la millora de la
vida dels serfs, afegint que la servitud no podia continuar
indefinidament i que, per tant, era millor que la transformació es
produís des de d'alt que des de baix...
Les comissions editorials treballen durant un any i
set mesos i, tot i els retrets, potser parcialment justificats, als
que estan exposades totes les comissions, van donar termini
conscienciosament al seu treball i el van presentar al comitè
principal. El comitè principal, sota la presidència del meu germà,
es va esforçar amb infatigable energia. Jo considero el meu deure
donar les gràcies a tots els membres del comitè, especialment al
meu germà, pels seus conscients treballs en aquesta matèria.
Discurs del Tsar Alexandre II anunicant
l'alliberament dels serfs a Rússia (1861)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.