La revolució de 1905

Durant les dècades precedents al canvi de segle, van penetrar a Rússia tot un seguit d'idees polítiques revolucionàries com el marxisme i l'anarquisme. Tot i això, aquestes només arribaven i eren difoses entre l'anomenada "inteligentsia". Tot i el malestar entre les classes populars, aquestes mantenien una actitud de súbdit i d'obediència al poder. El desastre de 1905 serà una data clau, tant per les classes populars, com pels ideòlegs polítics revolucionaris. 




Senyor!

Nosaltres, treballadors de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills i els nostres pares vells invàlids i sense recursos, venim davant teu, oh Tsar!, per sol·licitar-te justícia i comprensió. Som a la misèria, oprimits i tractats com esclaus que han de suportar pacientment la seva amarga sort i callar.

Fins ara ho hem suportat, però cada cop sentim amb més claredat la misèria, l’absència de drets i la ignorància fruit del despotisme i l’arbitrarietat. Senyor, hem arribat al límit de la nostra paciència. Preferim morir que perllongar aquests sofriments insuportables. Hem deixat la feina i hem declarat als amos el nostre propòsit de no reintegrar-nos-hi fins que no siguin satisfetes les nostres demandes.

Demanem poques coses. La nostra primera petició és que els amos examinin amb nosaltres les nostres reivindicacions. Això ha estat refusat [...].

També han considerat il·legal el nostre desig de disminuir l’horari de feina fins a vuit hores diàries, de convenir el salari [...], que es millorin les condicions de treball. Segons els amos, tot això és il·legal [...].

Senyor!, [...] això és conforme amb les lleis divines en virtut de les quals governes? Per això ens hem congregat prop dels murs del teu palau. No defugis protegir el teu poble. Treu-lo de la tomba de l’arbitrarietat, de la misèria i de la ignorància.

Oh Tsar!, som més de 300.000 éssers humans, però ho som només per l’aparença, perquè en la realitat no tenim cap dret humà [...]. Rússia és molt extensa i les seves necessitats són massa nombroses perquè pugui ser dirigida per un govern compost solament per buròcrates. És del tot necessari que el poble hi participi, perquè només ell sap quines són les seves necessitats [...]

Ordena immediatament convocar els representants de totes les classes i ordres del poble rus. Permet, doncs, que s’elegeixi una Assemblea Constituent sobre la base del sufragi universal, secret i igual. És la nostra petició més important [...].

Demandes dels obrers al Tsar (Diumenge sagnant, gener de 1905)

 Pintura i litografia del Diumenge sagnant (gener de 1905)

Milers d’obrers (gent no socialdemòcrata sinó creients, súbdits lleials), dirigits per un rector anomenat Gapon, aflueixen de totes bandes de la ciutat vers el centre de la capital, a la plaça del Palau d’Hivern, per a lliurar una petició al tsar. Els obrers duien icones; el seu cap d’aleshores, Gapon, s’havia dirigit al tsar per escrit, garantint-li la seguretat personal i pregant-li que es presentés davant del poble.

Es cridà a les tropes. Ulans  i cosacs es llençaren sobre la multitud amb el sable desembeinat, metrallaren els inermes obrers que, agenollats, suplicaven als cosacs que se’ls permetés veure al tsar. Segons els informes policíacs, hi hagué més d’un miler de morts i de dos milers de ferits. La indignació dels obrers era indescriptible. Tal és, en els seus trets generals, el quadro del 22 de gener de 1905, del “Diumenge Sangós”.

(...)

No obstant, el panorama canvià per complet en el curs d’uns mesos. Els centenars de socialdemòcrates revolucionaris es transformaren “de sobte” en milers, els milers es convertiren en caps de dos o tres milions de proletaris. La lluita proletària suscità una gran efervescència que, en part, fou un moviment revolucionari, en el si d’una massa camperola de cinquanta a cent milions de persones; el moviment camperol repercutí en l’exèrcit i hi provocà insurreccions de soldats, xocs armats d’una part de l’exèrcit contra altra. Així, doncs, un país enorme, de 130.000.000 habitants, s’aixecà, es llençà a la revolució; així, doncs, la Rússia ensopida es convertí en la Rússia del proletariat revolucionari i del poble revolucionari.

Informe de la Revolució de 1905, V.I. Lenin (Gener de 1917)

Fragment del film El acorazado Potemkin (S. Eisenstein, 1925) sobre els fets del cuirassat  Potemkin el 22 de juny de 1905