L'ascens d'Stalin al poder

La mort de Lenin al gener de 1924 va suposar la pèrdua del líder de la revolució i l'entrada en un periode de disputes per succeïr-lo en el càrrec. Stalin i Trotski seran els principals candidats, i representaran models contraposats tant en matèria econòmica com política.
Stalin posarà en marxa uns ambiciosos plans econòmics per insdustrialitzar i modernitzar el país que tindrà uns grans costos socials. Alhora, erradicarà de diferents fórmules qualsevol expressió de dissidència política o social.

Testament de Lenin (taquigrafiat per M.V. entre el 22 de desembre de 1922 i el 4 de gener de 1923)

Funeral de Lenin (gener de 1924)

Iósif Vissariónovitx Djugaixvili, Stalin (Gori, Georgia, Imperi Rus,1878 - Moscou, URSS, 1953)

Lev Davídovitx Bronstein, Trotski (Iànovka,Ucraïna,Imperi Rus, 1879 - Coyoacan, Mèxic 1940)

 Fragment final de la pel·lícula Burnt by the sun (Nikita Mikhalkov, 1994)

              Desenvolupament industrial de l'URSS durant la NEP i els Plans Quinquenals

Cartell propagandístic del Primer Pla Quinquenal (1928-1933)

 La tasca del Pla Quinquennal és [...] transformar la URSS d’un país agrícola i dèbil, que depèn dels capitalistes, en un país industrial i potent, perfectament independent dels capricis del capitalisme mundial [...]. Quin és l’objectiu essencial del Pla Quinquennal? És la indústria pesant i el seu pivot: les construccions mecàniques. Perquè només la indústria pesant pot reconstruir i redreçar el conjunt de la indústria, els transport i l’agricultura.  

 Fragment d'un discurs de Iosif Stalin sobre el Primer Pla Quinquenal (gener de 1933)

Protesta de Kulaks per la col·lectivització de la terra

Stalin va decidir el 1928 la liquidació del kulak com a classe i la col·lectivització dels camperols pobres i de nivell mitjà. Els kulaks es van resistir i es va entaular una lluita ferotge. Durant l’hivern de 1929-1930, la sisena part del món va patir una veritable guerra civil. Centenars de milers de famílies van ser desposseïdes dels seus béns i desterrades al nord. Als pobles, els que s’hi quedaven s’adherien en massa als kolkhozos, però abans sacrificaven els animals en lloc de cedir-los a les granges col·lectives [...]. No s’inscrivien als kolkhozos per voluntat pròpia, sinó forçats per una intensíssima pressió econòmica i administrativa.

Allà on es produïa alguna vacil·lació, s’hi enviava la tropa, juntament amb agitadors. Hi va haver centenars de petites revoltes, molt més greus al Caucas i a Sibèria. 

Més del 60% de les famílies camperoles actualment estan agrupades en kolkhozos. A les regions més productives no queden, per dir-ho així, explotacions individuals. Aquests kolkhozos majoritàriament són artels, és a dir, associacions solament dels mitjans de producció: la terra, les eines, els animals de càrrega i de tir i la mà d’obra són posats en comú i cada família conserva la casa i el clos que tenia.

Fragment de Six ans à Moscou (Georges Luciani, 1937)

	1913	1928	1932	1940
Població total	170.900.000	150.500.000	163.000.000	170.600.000
Agricultura: Superfície conreada (en milions d’hectàrees)	-	113	130	150
Agricultura: Cereals (en milions de quintars)	687	733	689	779
Indústria: Carbó (en milions de tones)	35,9	36,4	64,9	165,9
Indústria: Petroli (en milions de tones)	9,2	11,6	21,4	31,1
Indústria: Acer (en milions de tones)	4,6	4,3	5,9	18,3
Indústria: Teixits de cotó (en milers de milions de metres quadrats)	-	2,6	2,6	3,9
Indústria: Teixits de llana (en milers de milions de metres quadrats)	-	0,08	0,08	0,11
Indústria: Camions (en unitats)	-	700	23.700	145.000
Comerç: Exportacions (en milions de rubles)	1.520	621	451	240
Comerç: Saldo de la balança comercial	+ 146	- 120	- 101	- 5

 

 Treballadors en un gulag

Nombre de persones empresonades als gulags soviètics
Any	Presoners
1934	510.307
1935	965.742
1936	1.296.494
1937	1.196.369
1938	1.881.570
1939	1.672.438
1940	1.659.992
1941	1.929.729